Graner 16/20

QUÈ ÉS GRANER 16/20?

Graner 16/20 és una iniciativa del Graner per avaluar la gestió del centre de creació dels 4 darrers anys i

poder abordar temes clau que sorgeixen al voltant de la gestió i el futur del centre de creació. Per fer-ho

possible s’ha creat una taula de treball estable amb un equip fix de representants institucionals,

d’associacions i del teixit creatiu independent.

L’OBJECTIU de la taula de treball 16/20 és fixar unes bases sòlides per contextualitzar la realitat actual del

teixit de la dansa i redibuixar -conjuntament amb el sector, l’administració pública i les estructures de

referència- el programa d’un centre de creació com el GRANER en el seu segon període d’existència, 2016-

2020, entenent tot el procés com un exercici de co-responsabilitat conjunta entre les parts implicades.

A partir de les aportacions al document de treball cal aprofundir en les diferents percepcions d’obra,

creadors, contextos de representativitat, relació amb el públic, etc. i preguntar-nos com podem crear un

espai motor de continguts teòrics/pràctics/invisibles/visibles que afavoreixi al teixit artístic català i que

aquest s’interconnecti amb el context i la comunitat del país. Un espai que creï les condicions òptimes i que

permeti que: COS, PARAULA i MOVIMENT d’obra artística construeixin una capa de teixit sensible per a la

circulació de l’esfera nacional i  internacional.

PUNT DE PARTIDA

A l’hora de dissenyar les sessions  de treball del grup 16/20, des del Graner es va proposar com a material

de treball la memòria GRANER dels darrers 4 anys i una llista de 10 preguntes que plantejaven la

problemàtica i els punts clau de gestió d’un centre de creació i específicament del Graner. El resultat de les

trobades en cap cas pretenien produir un document d’acords, sinó un document de reflexió i diàleg que

dóna resposta a les preguntes inicials:

Pregunta 1: El GRANER hauria de ser un projecte centrat en l’eix local/estatal, i/o un projecte trans-

regional amb una forta relació internacional?

Pregunta 2: És necessari un cens de les companyies i creadors professionals en actiu del nostre context?

Pregunta 3: Un centre de creació com el GRANER hauria d’enfocar el seu treball i recolzament en una

categoria concreta o hauria de trobar un equilibri entre les diferents madureses creatives?

Pregunta 4: Ha de ser un espai motor de contenidors per a la internacionalització de la dansa catalana i

estatal?

Pregunta 5: Com hauria de ser el seu acompanyament? I quin hauria de ser el seu model? Més a prop d’un

centre de producció pròpia, o més a prop d’un espai de mediació i diàleg entre totes les parts?

Pregunta 6: Un espai de creació com el GRANER, ha d’aportar contenidors de contingut a altres

programacions?

Pregunta 7: L’estratègia de micro-suport (aportacions menors de 3.000€) a les coproduccions dels festivals

locals, és una estratègia que cal fiançar recolzant així el teixit artístic? o seria millor que el GRANER tingui

una convocatòria oberta de producció pròpia ?

Pregunta 8: La integració de la dansa a la quotidianitat dels centres educatius és un element clau per a la

construcció de nous públics per a la dansa i les arts vives en general? Un espai com el GRANER ha de

desenvolupar programes educatius?

Pregunta 9: Un centre de creació com el GRANER ha de fer de prescriptor i analista de continguts al

voltant de la gestió, la mobilitat i altres temes d’interès per al sector?

Pregunta 10: Pros i contres de que un centre de creació com el GRANER estigui vinculat a una institució

d’exhibició pública com es el Consorci del Mercat de les Flors.

GRUP DE TREBALL 16/20:

La taula de treball estable 16/20 està formada per 20 persones:

3 representants de cada associació (APDC i ACPD), 1 persona de referència del Mercat de les Flors, 1

persona de referència de l’ICUB, 1 persona d’una estructura de referència (La Caldera), 3 residents del

Graner, 6 representants independents i l’equip de coordinació del Graner (2 persones).

1 representant ICUB : Carles Giner

1 representant Mercat de les Flors: Francesc Casadesús

1 representant estructura de La Caldera: Alexis Eupierre / Carles Mallol

2 representants Graner: Cristina Alonso, Elena Carmona

3 residents Graner: María García Vera, Alejandra Aguirre, David Mallols

3 representants APDC: Sebastián García-Ferro, Cèsar Compte, Marta Riera

3 representants ACPDC: Fani Benages, Rosa Pino, Núria Botellé

6 creadors independents: Lipi Hernández, Tomàs Aragay, Sofia Asencio, Aimar Pérez-Galí, Cristina Blanco,

David Márquez.

DINÀMICA DE TREBALL

Les sessions de treball s’han dividit en dues dinàmiques diferents: les 2 primeres hores, els participants

estaven separats en microgrups de 5 persones amb multiplicitat de perfils i per aprofundir en algunes de les

preguntes que servien de punt de partida. Cada grup comptava amb un resident, un agent independent,

membres de l’APDC i l’ACPDC, estructures de referència i administració.

En la part de treball en microgrup es tractava de dialogar i aprofundir sobre els elements claus, definint les

tasques d’un centre de creació públic sense una voluntat de consens, amb llibertat d’expressió, amb una

mirada múltiple i una heterogeneïtat de pensament i de diferents maneres de fer. S’intentava abordar no

només el què, sinó també el com.

Posteriorment la sessió agafava un format de treball conjunt on un representant de cada grup explicava les

conclusions a les que havien arribat i es debatien conjuntament, deixant constància dels punts en comú i

també de les divergències o diferències en les opcions de resposta.

Finalment es definia el calendari i el contingut a treballar a la següent sessió de treball, amb un compromís

de tots els participants de rellegir el document que s’enviava dies després i de preparar les respostes a les

preguntes següents.

PARAULES CLAU DE CADA SESSIÓ DE TREBALL

Abans d’entrar a relatar les propostes que han sorgit de la taula de treball 16/20 a partir de les 10 preguntes

inicials cal tenir en compte els temes clau que es van destil·lar de cada sessió en particular:

SESSIÓ 1 // 18 DE FEBRER

La primera sessió de treball va marcar les grans línies de debat/diàleg que planegen sobre les 10 preguntes

inicials. Les reflexions de la primera sessió de treball van girar al voltant d’aquestes paraules clau:

- Producció // Exhibició

- Relació Graner amb el Mercat de les Flors

- Constitució i paper de la comissió de seguiment, model de participació

- Política cultural de l’ICUB 2016

SESSIÓ 2 // 23 DE MARÇ

La segona sessió es va centrar ja en la resposta a les 5 primeres preguntes i les propostes van girar al voltant

d’aquestes paraules clau:

- Necessitat d’una direcció artística autònoma

- Complexitat de la relació jurídica del Graner i el Mercat de les Flors

- Treball local // treball internacional

- Focalització en nous llenguatges // creació emergent // inclusió de totes les realitats i madureses creatives

possibles.

SESSIÓ 3 // 15 D’ABRIL

La tercera sessió va seguir donant resposta a les preguntes inicials i les reflexions van girar al voltant

d’aquestes paraules clau:

-Línies de suport a la creació: model híbrid centre de creació i centre de producció

-Implicació dels residents en programes d’educació i creació de públics

SESSIÓ 4 // 27 D’ABRIL

A la quarta sessió de treball cada microgrup va llistar els 10 temes que considerava clau després de les 4

sessions anteriors de la taula 16/20. Des del tema que consideressin més important al menys decisiu, per

marcar les línies del document final col·laboratiu de la taula de treball.

SESSIÓ 5 // 11 DE JUNY

Una primera part de la sessió es va centrar en dissenyar un procés participatiu que fos més incloent i anés

més enllà del propi grup de treball estable 16/20 a l’hora de definir un document final.

Una segona part es va centrar en el governament actual del Graner, focalitzant-se en dos punts: comissió de

seguiment (membres i funcions) i relació de convivència entre el governament del Graner i el del Mercat de

les Flors.

SESSIÓ 6 // 2 DE JULIOL

Aquesta darrera sessió va recollir els punts claus que van sorgir en la sessió número 5:

- Redacció d’un document global final

- Firma del grup estable de treball del document global final

- Possible adhesió per part del teixit artístic al document global final (possibles formats d’adhesió)

- Possible valoració per part del teixit artístic dels 15 punts prioritaris del document consultiu 16/20

(possible creació d’una eina digital que permeti fer una valoració online dels 15 punts prioritaris)

- Valoració de les possibilitats de governament del Graner 16/20 (organigrama, estatuts i consell general,

comissió de seguiment i conveni del Graner)

PROPOSTES DE LA TAULA DE TREBALL 16/20 A PARTIR DE LES 10 PREGUNTES

INICIALS PROPOSADES PEL GRANER:

PROPOSTES MÉS CONSENSUADES:

Propostes a les preguntes: 1-3-6-7-8-9

Pregunta 1: El GRANER hauria de ser un projecte centrat en l’eix local/estatal, i/o un projecte trans-

regional amb una forta relació internacional?

PROPOSTA: Principalment el Graner hauria de respondre al teixit local però amb una voluntat

internacionalitzadora. Aquesta proposta trans-regional que inclou un context local, estatal i internacional

(amb un pressupost adequat per fer front als objectius del Graner) ha de configurar-se amb col·laboradors i

relacions en xarxa amb estructures que tinguin una línia de pensament similar al Graner, especialment amb

una filosofia semblant d’acompanyament a l’artista.

En un intent de concreció com a proposta es plantejaria prioritzar una incidència en el teixit local, sense

oblidar el teixit creatiu estatal i acompanyar en la creació de dispositius per a la internacionalització per

part del GRANER.

Cal tenir en compte la diferència de contextos i crear relacions bidireccionals, i de col·laboració horitzontals.

Pregunta 3: Un centre de creació com el GRANER hauria d’enfocar el seu treball i recolzament en una

categoria concreta o hauria de trobar un equilibri entre les diferents madureses creatives?

PROPOSTA: Un centre de creació hauria de dur a terme una tasca inclusiva i no respondre a una

focalització en una categoria concreta. En tots els casos es valora centrar-se en la qualitat del projecte i en

una línia artística definida i no en la maduresa artística del creador. Així mateix, el Graner hauria de ser

interconnector entre generacions, creant nous espais de diàleg i relectura, sense deixar de potenciar el

suport a la creació jove. La vinculació a escoles (Institut del Teatre) i a circuits de creació jove (com ara

certàmens coreogràfics) podria ser una fórmula òptima d’incentivar la creació emergent des del GRANER.

Pregunta 6: Un espai de creació com el GRANER, ha d’aportar contenidors de contingut a altres

programacions?

PROPOSTA: Un centre de creació hauria d’ajudar a obrir noves finestres de visibilitat, de pensament i de

trobades creatives que afavoreixin un I+D de les arts.  Iniciatives com FF80, Interpolación, Fanzine Ojo...

són exemples pràctics interessants a mantenir. En els casos de creació de formats seria òptim incorporar

agents independents com a curadors de contenidors als quals es vinculi o detoni al Graner.

En referència a la realitat concreta de Catalunya, s’apunta la necessitat que el GRANER formi part d’una

taula de treball centrada en la reactivació del circuit interior, de la mateixa manera que ha format part de la

taula d’internacionalització de la dansa catalana.

Pregunta 7: L’estratègia de microsuport (aportacions menors a 3.000€) a les coproduccions dels festivals

locals, és una estratègia que cal fiançar recolzant així el teixit artístic? o seria millor que el  GRANER tingui

una convocatòria oberta de producció pròpia?

PROPOSTA: El model econòmic del Graner hauria d’ajustar-se al model de gestió proposat (centre de

creació/producció) i hauria de comptar amb diferents nivells de suport econòmic a la creació. En aquest

nou model s’augmentaria el suport a la producció i s’oferirien menys micro-ajudes tot i que seguirien

formant part del model. Així mateix es planteja obrir una via de suport econòmic a residències

d’investigació i pensament.

Pregunta 8: La integració de la dansa a la quotidianitat dels centres educatius és un element clau per a la

construcció de nous públics per a la dansa i les arts vives en general? Un espai com el GRANER ha de

desenvolupar programes educatius?

PROPOSTA: El Graner hauria de ser un centre de creació vinculat absolutament al context educatiu formal i

informal de totes les edats (famílies, escolar i universitari). Aquesta pota de contingut del Graner es planteja

que estigui vinculada a la implicació dels artistes residents amb un retorn social dels seus processos artístics

amb la idea d’apropar els seus processos a la societat. Aquesta implicació del creador s’hauria d’especificar

en la convocatòria oberta, i en la relació contractual del creador amb el centre. El Graner haurà d’exercir de

mediador i enllaç entre el món educatiu/comunitari i l’artista.

Pregunta 9: Un centre de creació com el GRANER ha de fer de prescriptor i analista de continguts al

voltant de la gestió, la mobilitat i altres temes d’interès per al sector?

PROPOSTA: El Graner hauria de capitalitzar tot el coneixement que es gesta en el centre de creació i ha de

trobar les eines adequades per expandir aquest coneixement. Ha de ser un motor de desenvolupament del

pensament a través de formats o contenidors de diàleg i reflexió. El Graner hauria de construir un espai

virtual de recursos en línia, especialitzat a partir dels processos de creació i els formats de pensament que

aculli.

PROPOSTES QUE HAN GENERAT MÉS DEBAT:

Propostes a les preguntes: 5-10

Pregunta 5: Com hauria de ser el seu acompanyament? I quin hauria de ser el seu  model? Més a prop

d’un centre de producció pròpia, o més a prop d’un espai de mediació i diàleg entre totes les parts?

PROPOSTA: El Graner hauria de comptar amb una direcció artística autònoma del Mercat de les Flors que

li permeti desenvolupar un model d’acompanyament mixt de centre de creació/producció. Aquesta direcció

artística hauria de comptar així mateix amb un grup d’assessors vinculats. Es proposa un model mixt, que

inclogui dos tipus de línies de suport al creador: residències de creació amb convocatòria oberta i un

termini més curt de treball (de 3 setmanes a un mes) i la possibilitat de tenir artistes residents de llarg

termini (2 anys) escollits per la direcció artística i un grup d’assessors. D’aquesta manera es permetria una

sostenibilitat i continuïtat de la línia de treball del creador i un compromís més gran de participació i

dinamització de la gestió del centre de creació.

En el cas de les residències curtes no haurien de suposar una despesa econòmica per a l’artista i haurien de

comptar amb un suport econòmic.

En el cas dels artistes residents rebrien un pressupost per autogestionar-se a dos anys vista i amb un suport

a la creació, investigació i/o producció. Una possibilitat seria vincular les ajudes bianuals de la Generalitat

de Catalunya amb la figura de residents a llarg termini del GRANER. L’acompanyament (possibilitat de

suport a la promoció, producció, continguts…) es definiria específicament per a cada creador i no en funció

de les voluntats del centre de creació a nivell de relacions amb altres institucions.

Pregunta 10: Pros i contres de que un centre de creació com el GRANER estigui vinculat a un a institució

d’exhibició pública com és el Consorci del Mercat de les Flors.

PROPOSTA: La proposta seria mantenir la relació del Graner amb el Mercat de les Flors, seguint un model

similar al de les Cases de Dansa europees i mantenir la gestió actual pública, no una gestió delegada o

externa. Aquest context hauria d’anar de la mà d’una regulació dels projectes i programes de les dues

estructures (Mercat de les Flors i Graner) i crear una convivència més clara, independent i separada entre el

Mercat de les Flors (exhibició) i el Graner (centre de creació) en termes artístics, tot i tenir en compte la

dependència jurídica del Graner, inscrit dins el Consorci del Mercat de les Flors.

En aquest cas no es tracta d’una proposta tancada sinó d’una pre-proposta, ja que es va decidir realitzar

dues trobades més de la taula de treball per aprofundir sobre un possible governament i convivència de les

dues institucions (Mercat de les Flors i Graner).

http://granerbcn.cat/1620/

PROPOSTES NECESSÀRIES PERÒ NO PILOTADES PEL GRANER:

Propostes a les preguntes: 2-4

Pregunta 2: És necessari un cens de les companyies i creadors professionals en actiu del nostre context?

PROPOSTA: Un cens seria una eina útil de treball i visibilitat del teixit creatiu català, com una eina viva i en

constant creixement i transformació. Però no sota la terminologia de cens, i no pilotada pel Graner. En el

cas que tirés endavant una iniciativa que llistés d’alguna manera el teixit creatiu local (més enllà de les

associacions actuals) es valora com interessant la  col·laboració del GRANER, com a institució de referència.

Potser es podria mencionar la llista que es va elaborar d’artistes independents que es va fer pública a

Teatron:

http://www.tea-tron.com/convocatoriasayudas/blog/2015/04/30/lista-de-artistas-independientes/

Pregunta 4: Ha de ser un espai motor de contenidors per a la internacionalització de la dansa catalana i

estatal?

PROPOSTA: El Graner ha d’estar integrat en la realitat del context i en les línies polítiques públiques del

territori, i hauria de ser agent articulador de projectes d’internacionalització de la dansa catalana i estatal,

però no ha de ser-ne el motor o l’agent principal, tant per falta de pressupost com perquè altres institucions

públiques han d’assumir aquesta responsabilitat. El Graner ha de promoure més la visibilitat dels creadors

en termes de pràctica artística que no pas el producte artístic en sí.

PRIORITATS DE LA TAULA DE TREBALL 16/20

A la  darrera sessió de treball cada microgrup va llistar els temes que considerava clau després de totes les

sessions anteriors. Des del tema que consideressin més important al menys decisiu per marcar les línies

fonamentals d’un document final en format rebull. A continuació llistem els 15 punts per eixos de

TREBALL:

Governament

- Mantenir la dependència jurídica entre Graner i Mercat de les Flors, amb la voluntat de configurar el

model de casa de dansa europea.

- Que el Graner tingui una direcció artística autònoma.

- Que el Graner tingui un govern executiu, constituït per l’Ajuntament de Barcelona (2), el Consorci del

Mercat de les Flors (1), consell assessor estable (3), artistes residents independents (2) i direcció del

GRANER (1)

Gestió participativa

- Que el Graner tingui un equip estable d’assessors vinculats a l’equip directiu, constituït  per un concurs de

mèrits, amb aportació econòmica, i que el 50% del consell canviï de manera bianual.

- Que el Graner mantingui una convocatòria oberta de residències com l’actual i creï una convocatòria de

carta d’invitació per a artistes de llarga durada.

- La selecció dels artistes per convocatòria oberta i de llarga durada es realitzarà per comissió de selecció:

consell assessor (3)+ direcció artística (1) + agent articulador internacional diferent en cada edició (1).

Suport investigació i creació

- Que el Graner sigui un centre mixt de producció  i creació

- Que el Graner, com a casa de creació i producció, es co-responsabilitzi de tota la cadena de valor d’un

procés d’investigació i creació (visibilització i exhibició dels processos artístics de manera “estesa”)

- Que el Graner treballi amb diferents contenidors de residències: terminis més llargs (2 anys) amb els

artistes dotant de sostenibilitat i viabilitat els projectes. I terminis de 3 setmanes/ 1 mes.

- Que les residències artístiques de curta durada tinguin aportació econòmica per a l’artista i s’anul·li el

model actual d’aportació econòmica de la convocatòria oberta. I que els artistes residents de llarga durada

estiguin vinculats a les ajudes bianuals de la Generalitat de Catalunya.

- Que el GRANER tingui una unitat de recerca i d’investigació teòrico-pràctica

- Que el Graner creï finestres de visibilitat, de pensament i de trobades creatives que afavoreixin l’I+D del

llenguatge del cos i del moviment.

Territori

- Que el Graner tingui un programa educatiu potent que potenciï la creació de públics, i que impliqui per

obligació com a part de retorn social dels residents de llarg termini.

Pressupost

- Que el Graner consolidi un compromís a llarg termini amb l’ICUB (amb un  pressupost propi i coherent al

desenvolupament de la seva activitat)

- Que el Graner tingui una via de finançament pròpia amb la Generalitat/INAEM i altres possibles

col·laboradors.

DEBAT I PROPOSTES AL VOLTANT DEL GOVERNAMENT DEL GRANER I LA SEVA

RELACIÓ AMB EL CONSORCI-MERCAT DE LES FLORS

Com a punt de partida es va contextualitzar el reglament d’ordre intern de l’estructura de governament

actual del Graner, que s’extreu del tres documents marc:  ESTATUS DELS CONSORCI DEL MERCAT DE

LES FLORS, CONTRACTE PROGRAMA 2012 – 2015 Mercat de les Flors, CONVENI ESPECÍFIC DEL

GRANER.

CONVENI ESPECÍFIC GRANER

El conveni específic del GRANER recull i regula l’encàrrec de gestió que l’Institut de Cultura fa de manera

específica al Consorci del Mercat de les Flors per a la gestió del GRANER. En l’actualitat té una validesa

d’un any natural, amb possibilitat de renovació de firma per ambdues parts a 31 de desembre 2015.

Des de la taula de TREBALL 16/20 es considera necessari  vincular  l’encàrrec de gestió a la temporalitat  

del projecte programa del GRANER 16/20 (4 anys)  per donar més autonomia i estabilitat al projecte.

L’estructura de governament actual del GRANER està detallada en aquest CONVENI:

• Comissió de seguiment del GRANER

• Organigrama del GRANER dins el Mercat de les Flors

• Consell General del Consorci Mercat de les Flors

Comissió de seguiment del GRANER

La comissió de seguiment del GRANER és de caire consultiu i està formada per representants de

l’Ajuntament, les 2 associacions (de companyies i de professionals), coordinació de Fàbriques de Creació i el

Mercat de les Flors. Hi han dues trobades anuals.

La comissió  de seguiment té la potestat de transmetre al Consell General del Consorci del Mercat de les

Flors les seves propostes de millora o canvi. Però solament el Consell General té capacitat d’aprovació i

modificació. En l’actualitat, el  Graner està representat per la figura del director del Consorci del Mercat.

Des de la taula de treball GRANER 16/20  es destaca la necessitat de revisar la configuració de la comissió

de seguiment i les seves funcions i la assistència al consell general per part de la persona responsable del

GRANER.

La idea més consensuada al voltant de la comissió de seguiment del GRANER és que aquesta passi a ser una

comissió artística remunerada de caire rotatori cada 2 anys amb una composició de diferents perfils

professionals i meritòria, amb una selecció dels seus membres a partir d’una convocatòria oberta.

Aquesta comissió artística tindrà una doble funció de: seguiment del pla d’actuació del GRANER (projecte

programa de 4-5 anys) i de consell assessor artístic del GRANER.    

Organigrama del Graner dins el Mercat de les Flors

El Graner actualment està inclòs dins el Departament de Continguts del Mercat de les Flors i penja

directament del director del Mercat de les Flors. El director del departament de continguts i director del

Mercat de les Flors és la mateixa figura, i en el cas del Mercat de les Flors direcció i gerència estan

representades en la mateixa persona.



Es va valorar modificar la figura de coordinació artística del GRANER, per una direcció artística i conviure

en un mateix pla d’igualtat direcció artística del Mercat de les Flors i direcció artística del GRANER,

convivint sota la mateixa figura de gerència. Això faria que la figura de direcció artística del Graner tingui

una major autonomia i possibilitat de diàleg amb la futura direcció i gerència del Mercat i amb les

institucions públiques.  Es planteja la necessitat de mantenir, tal com es regula en el conveni específic del

Graner, un pressupost i una comptabilitat pròpia i  autònoma del Consorci del Mercat de les Flors.

ORGANIGRAMA

Actualment el CONVENI ESPECÍFIC de Gestió del GRANER és el document legal que especifica el perfil de

la figura responsable de gestionar el GRANER. La figura de coordinació artística està per sota en

l’organigrama de la figura de direcció del Mercat de les Flors.

Des de la taula de treball 16/20 es va posar sobre la taula la necessitat de canviar la figura de coordinació

per una figura de direcció artística en el contracte programa del Graner i com aquest canvi de per sí ja

canvia l’organigrama i la relació del Graner amb el Mercat de les Flors.

CONVENI DEL GRANER

Es decideix que la incidència real de canvi possible actualment al Graner (en base a les propostes que han

sorgit de les sessions de treball del grup estable 16/20) s’ha de donar en el propi Conveni del Graner (que

finalitza el 31 de desembre de 2015).

El primer canvi seria substituir la figura de coordinació per una figura de direcció artística. Amb aquest

canvi, el lloc que ocuparia aquesta direcció artística dins l’organigrama del Mercat de les Flors canviaria

substancialment i passaria a tenir més autonomia i capacitat de diàleg amb la direcció del Mercat ja que

vindria per contracte que la direcció artística del Graner formi part del Departament de Continguts del

Mercat de les Flors (actualment la relació és similar a la que es proposa però no està especificat per

contracte i caldria deixar-ho establert per contracte).

Pel que fa a  les firmes finals de contractes, convenis, etc. -actualment la firma final la té el director del

Mercat de les Flors-, també en referència a les contractacions i projectes del Graner, es comenta que més

que canviar qui ha de firmar el que caldria és que també per conveni es deixés clar que la direcció del

Graner té autonomia i que la direcció del Mercat de les Flors no pot desestimar o bloquejar decisions

artístiques del Graner si no és per incorrecció administrativa, en cap cas pel contingut.

Pel que fa a la conveniència o no de fer coincidir en dates els concursos per a la direcció del Mercat i el

Graner es va decidir que fer-ho en les mateixes dates implicaria pràcticament fer una sola convocatòria a

concurs i que això enfortiria la relació de binomi del Mercat-Graner i que la voluntat de la taula 16/20 és

prioritzar l’autonomia del Graner, per tant es decideix que seria bo mantenir les dates separades de

convocatòria de concurs, tenint en compte la voluntat d’ampliar de 4 a 5 anys el contracte del Graner per

desvincular-lo de canvis de govern.

DIFUSIÓ I VISIBILITAT DEL DOCUMENT FINAL SOBRE EL PROCÉS 16/20.

Trobar la manera de fer arribar el document final de línies de treball futuribles del Graner (proposades pel

grup estable 16/20) al teixit artístic català. Es posa sobre la taula la voluntat que aquest document es

difongui via xarxes socials i que a part de ser signat per l’equip de treball 16/20 pugui donar l’opció de

sumar-se a un procés participatiu i de treball que fos més inclusiu i anés més enllà del propi grup.

- Que el grup estable 16/20 signi el document final de treball.

- Donar l’opció al teixit artístic català de sumar-se a la proposta dels 15 punts  claus que defineixen el full de

ruta d’un centre de creació públic com el Graner. Aquesta adhesió obre la possibilitat d’ampliar la mirada i

la reflexió de la pròpia  taula de treball 16/20 i contrastar el seu treball amb altres agents de la ciutat.

- Tenir present en tot moment que la documentació que sorgeix del procés 16/20 és un document de treball

obert i no conclusiu ni executiu en sí mateix. Així doncs, sumar-se a aquest document significarà adherir-se

a una reflexió que han dut a terme un grup de treball estable. Aquest document de treball (amb les

adhesions corresponents) es presentarà per part de l’equip de gestió del Graner actual al nou equip de

govern de l’Ajuntament de Barcelona.

- Col·lectivitzar el document de treball i consensuar els punts claus d’aquest a través de la plataforma

gratuïta “Google Drive Form” i de forma nominativa (no anònima).

me gusta